Caminalcules valoració

Despres de l'exposició del projecte en el congrés hem fet una valoració personal de tot el projecte.

Gondwana Tales

A la part final d'aquest projecte hem acabat d'analitzar els diferents mapes que teníem i hem argumentat el perquè creiem que estava col·locat d'aquesta manera en les diferents etapes i on se situava cada placa. Trobo que ha sigut un treball dinàmic on hem pogut treballar com a investigadors reals i observar tots els inconvenients que pot haver-hi en una investigació com aquesta. Al realitzar aquest treballs amb grup, penso que aporten més opinions, per tant, més informació que no pas si es realitzés  individualment. Per acabar, veig molt positiu el fet d'intentar recrear un mapa de l'actualitat, pensant en com podrien quedar les coses més endevant, interpretar unes evidències afegir una possibilitat d'un futur.

Gondwana Tales

En aquesta següent etapa hem anat rebent imatges del mapa de Gondwana on sen's indicava les diferents tipus de roques (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries) que contenien els diferents territoris. Em adquirit una altre fitxa on podíem observar on estaven situades les cadenes muntanyoses que havien originat les plaques tectòniques i les cadenes de volcans. Amb tota aquesta informació em prosseguit investigant sobre com podia haver sigut el mapa en les 4 etapes anteriors i en l'actualitat.

Gondwana Tales project

Avui hem començat un nou projecte el qual la seva finalitat és reeconstruir un mapa en les cinc etapes: Proterozoic, Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic i l'actualitat, i situar on es troben les diferents plaques tectòniques. Disposem de diferents fòssils d'animals de les diferents etapes i on estaven situats en els territoris. 

Caminalcules projecte

Hem finalitzat el nostre pòster en comú amb tots els de la classe, i hem començat a treballar amb parelles un treball que com a finalitat té col·locar  un fòssil d'una espècie, sabent entre quins fossils pot estar d'entre tots els del pòster, en el nostre cas, l'hem introduït entre 52 i el 66, per les seves característiques morfològiques i per el seu ADN. Hem col·locat la nostre espècie dintre de la familia dels Cassis, per la seva forma del cos i per la semblança que té amb els altres que formen part d'aquesta familia. En acabar, hem hagut de fer el nostre pòster científic argumentant el perque d'aquesta col·locació i en quin habitat podria viure, que podria menjar, si s'extingeix o be evoluciona cap a una altre espècie etc. I ha sigut exposat en el nostre congrés científic. 

Projecte: Geodinàmica 2

En aquesta tercera part del projecte hem hagut d'introduir tots els animals que vem rebre el primer dia i el segon i com seria la seva evolució. Hem dividit la cartolina en 20 parts, ja que el màxim de milions d'anys que tenen els nostres fòssils és de 19, i hem fet una representació de com han anat evolucionant les especies que ens han proporcionat al principi del projecte segons les seves característiques i semblances. Més tard, hem anat rebent mes imatges d'animals amb característiques semblants als que teníem anteriorment, però sense edat, per tant, fixant-nos be en les seves característiques els hem col·locat, per acabar se'ns ha entregat imatges d'animals molt diferents als de tot el pòster i hem hagut de decidir on estaven col·locats o si s'extingien, també se'ns ha entregat el ADN d'uns quants animals del pòster. Quan hem acabat tot el pòster l'hem posat en comú per crear entre tots una evolució semblant i coerent.

Projecte: Geodinàmica 1

Avui, en el tercer dia del projecte, hem rebut més imatges de més animals, en aquest cas, fòssils, que estan relacionats amb els animals que tenim però amb un nombre de milions d'anys d'antiguitat. Els hem classificat segons les seves diferencies.

Geodinàmica, períodes geològics i evolució humana

En aquest darrer trimestre fem l'evolució, al començament de classe se'ns ha donat una fitxa on hem observat unes especies d'ocells i un parell de fletxes que indicaven una illa on habitaven, i ens han formulat unes preguntes al respecte de la imatge.

Seguidament ens han repartit unes imatges amb animals diferents i els hem hagut de classificar en regnes, classes, ordres, families, gèneres i per últim espècies. Desprès de la nostra propsta en grups de dos s'ha posat en comú amb tota la classe i s'ha adjudicat una possible taxonomia del caminalcules (els animals) comuna que pot anar variant al llarg del projecte.

Taxonomia : 

Projecte: Debat

Al finalitzar aquest projecte el professor ens ha proposat el següent dilema: En uns camps de Vilanova del Vallès es vol plantar un camp de blat de moro transgènic amb el factor de coagulació 4 substituint el conreu de la mongeta del falset amb les condicions de que la teva família viu del conreu de la mongeta i que el suposat fàrmac serà car.

 

S'ha debatut a classe i un cop triades les paraules claus hem hagut d'exposar els nostres arguments en contra o a favor de la plantació d'aquest transgènic. Personalment trobo que finalitzar un treball amb aquest tipus de dilemes és una manera de veure si sabem aplicar, a nivell teòric, tot el que hem après i tambe ens ajuda a argumentat i desenvolupar les nostres opinions.

 

Projecte: Comunicació oral, disseny de l'experiment, construcció dels transgènics i simulació dels resultats.

Comunicació oral.

Els resultats de cada gen, han sigut exposats per cada grup i en comú hem decidit quin era el gen més relacionat amb la neurodegeneració (SNF 4).

Disseny de l'experiment.

Al acabar les exposicions i un cop triat el gen candidat, hem realitzat el treball on expliquem tot el procés realitzat anteriorment amb les dades del gen SNF 4 i ideant un experiment hipotètic en el qual introduïm la proteïna MT3 (gen homòleg) dins de tres ratolins, per veure quina reacció causa dins d'ells També hem hagut d'idear de quina manera podríem fer el seguiment de la salut mental del ratolí. 

Disseny dels transgènics i simulació dels resultats.

En el nostre experiment hem dissenyat tres transgènics de ratolí diferents on en un hem sobreexpressat la proteïna MT3, en l'altre l'hem inhibit i l'últim l'hem  deixat en el seu estat normal. Sabent qu MT3 tenia relació amb la neurodegeneració hem dissenyat un gràfic seguint el percentatge de l'activitat neuronal (en la memòria) dels tres ratolins transgènics al llarg de la seva vida. Hem observat que el que contenia una sobre expressió del gen SNF 4, ha tingut una vida molt mes reduïda que els dos altres. 

  

Projecte: Anàlisi in silico

Un cop hem analitzat les quatre fotografies dels pacients sen's ha adjudicat un gen. Hem hagut d'explicar si el gen que tenim, té a veure amb la neurodegenració, es a dir, amb el Parkingson o bé l'Alzeimer etc. I també dir si el gen l'expressa alguna d'aquestes malaltis o la inhibeix.Bé doncs quan hem tingut el nostre gen (en el nostre cas UTB 6) hem buscat la seva possible pauta de lectura.

Un cop triada hem hagut de trobar la seva proteïna homologa en el tipus de ratolí mus musculus. 

A partir d'aquí hem hagut de buscar un gen homòleg en ratolí per observar les seves funcions i les hem hagut d'interpretar, per veure si té alguna relació amb la neurodegenració, en el nostre cas, el nostre gen no dona cap indici de neurodegenració, més be té relació amb la secreció d'insulina, per tant l'hem descartat com a gen candidat.

Projecte: Enginyeria genètica, gens candidats

En acabar l'Examen el professor en ha plantejar una altra activitat. Hem rebut quatre fitxes de quatre pacients clínicament morts, amb una sèrie de característiques per cada pacient i diferents gens els quals s'expressaven més o menys segons el pacient. La mort de tots els pacients havia sigut causada per alguna malaltia neurodegenerativa. El nostre objectiu ha sigut identificar quin dels gens era el causant de aquestes malalties o quins les frenaven. 

ESTRUCTURA I NATURALESA DEL MATERIAL GENÈTIC

 

Per a introduir la nova unitat, el professor ens va plantejar una activitat relacionada en la qual ens donava una sequencia de lletres que havíem de desxifrar. Després de realitzar aquesta activitat i explicar-nos de què es tractava vam començar la teoria sobre l’estructura i naturalesa del material genètic.

 

 

 

LEEUWENHOEK:

Leeuwenhoke, prop del 1927, estava observant un espermatozoide en el microscopi, quan va creure veure una figura en l'interior, com una mena de persona en miniatura a la qual li va posar el nom de homúncul. Llavors es va pensar que tot el material genètic provenia només dels homes.

(espermatozoide)

 

MENDEL:

 Més tard, Mendel va descobrir que dins dels essers hi havia un "factor" que es transmetia de generació en generació.

 

 FRED GRIFFITH:

 En el 1927 Fred estava experimentant amb una bactèria anomenada pneumocòccics. Al injectar els pneumocòccics als ratolins va descobrir que hi havien dues famílies de pneumocòccics, uns que mataven als ratolins i els altres no. Motivat per el factor del que parlava Mendel va dissenyar un invent que va ser: col·lectar pneumocòccics de la família que destruïen els ratolins i bullir-los perquè es quedessin a fragments. Posteriorment va barrejar aquests fragments de pneumocòccics "assassins" amb els inofensius i al injectar aquesta mescla als ratolins, no en va sobreviure cap. Semblava ser que els pneumocòccics inofensius havien aprés a ser assassins amb alguna informació que havien incorporat dels pneumocòccics assassins. per tant, va arribar a la conclusió que  la informació genètica té una base material.

 










OSWALD AVERY:

 En 1944, seguit dels passos de Griffith, va tornar a fer el mateix experiment però afegint un producte  anomenat DNasa que destrueix el material de les cèl·lules i amb proteasa que destrueix les Proteïnes. Va veure que quan se li introduïa DNasa al experiment de griffith, no funcionava. No hi havia transmissió de la informació.

DNasa + fragments de pneumocòccic assasí= ratolí mort.

Proteasa + fragments de pneumocòccic assassí= ratolí viu.

 

 
MARTA CHASE I ALFRED HERSHEY:

Marta Chase i Alfred Hershey estaven d’acord amb qui hi havia un “factor” que transmetia informació genètica i que estava fet de ADN. Va ser quan en el 1953 van fer un descobriment amb uns virus anomenats bacteriòfags que mataven els bacteris i injectaven el seu material genètic. En un pot van introduir uns bacteriòfags amb components radioactius (en l’ADN) i un darrer pot amb components radioactius (en les proteïnes). En el primer pot hi havia radioactivitat en canvi en el segon no.












 



 








CHARGAFF:

Cap  al 1950 chargaff es va fixar en que l’ADN conté 4 components principals: (A) Ademina, (T) Timina, (G) Guamina (C) citosina =nucleotics. Va descobrir que en l’ADN sempre hi havia la mateixa proporció de A que de T i de G que de C i semblava ser que anaven emparellades. Més tard Watson i Crick van afirmar que el ADN tenia una estructura de dues cadenes de nucleòtids enrotllades sobre si mateixa en forma helicoïdal.

 





 














DOGMA CENTRAL DE LA BIOLOGIA MOLECULAR:

En el ADN poden haver-hi fins a 64 combinacions de nucleòtids, hi ha tres pautes de lectura, sis en total, a baix i a dalt. En el codó o triplet la seqüència és de 3 nucleòtids que codifiquen el seu missatge per a la proteïna que aquesta depèn de la seqüència de aminoàcids.

En el ARN que és la copia de la cadena de dalt de nucleòtids dins el ADN. L’ADN fa una còpia dins el nucli (ARNmissatger) i es passa al citoplasma que fa el procés de transcripció per crear les proteïnes que son les encarregades de produir el fenotip.

MUTACIONS:

Mutacions puntuals:

Dins de la cadena de nucleòtids hi poden haver una sèrie de mutacions:

Un sol nucleòtid:

 1) Substitució: Quan en alguna seqüència de nucleòtids la lletra de dalt no correspon amb la de a baix o al contrari.

2) Deleció: Quan en alguna seqüència de nucleòtids falta alguna de les lletres (A,T,G,C)

3) Inserció: Quan en alguna seqüència de nucleòtids s’afegeix una lletra de més.

Mutacions més grans:

Afecten a més d’un nucleòtid:

1) Insercions: Quan en alguna seqüència de nucleòtids s’afegeix una o més lletres que no corresponen.

2) Delecions: Quan en alguna seqüència de nucleòtids falten més lletres (A,T,G,C).

3) Duplicacions: Quan en alguna seqüència de nucleòtids es dupliquen més de dues  lletres.



 

 

Per a introduir la nova unitat, el professor ens va plantejar una activitat relacionada en la qual ens donava una seqüència de lletres que havíem de desxifrar. Després de realitzar aquesta activitat i explicar-nos de què es tractava vam començar la teoria sobre l’estructura i naturalesa del material genètic.

 

 

En aquesta nova explicació del temari hem introduït una sèrie de vocabulari que s’anirà veient a continuació.

 

EXPRESSIÓ GENÈTICA:

Cèl·lules mare i clonació:

·    Cèl·lules mare: cèl·lules des diferenciades.

·    Cada part del nostre cos esta dividida en segments i en aquests segments hi han tota varietat de cèl·lules que tenen la seva funció especifica. És gràcies al Promotor: seqüència del ADN que activa/desactiva les cèl·lules, les codifica i les regula. Que més a més fa que s’enganxin proteïnes (activadores o inhibidores) que activaran o  desactivaran els gens del cromosoma segons la funció que hagi de fer la cèl·lula.

DIFERENCIACIÓ:

 Procés en el que les cèl·lules s’especialitzen. Dins d’aquest procés veiem el canvi de les cèl·lules.

· 1) Cèl·lula totipotent: cèl·lula que pot ser qualsevol tipus de cèl·lula.

· 2) Cèl·lula pluripotent: cèl·lula que no pot ser qualsevol tipus de cèl·lula, però encara té les possibilitats de ser distintes.

·  3) Cèl·lula especialitzada: cèl·lula amb una funció determinada.

 

 DESDIFERENCIACIÓ:

 Fer que la cèl·lula oblidi quin és el seu origen.

·   Clonació:

 

·    Clon: idèntic genèticament a un altre.

 

 

Diferents tipus de clonació: 

·   Clonació reproductiva: agafar la cèl·lula i fas tot el cicle fins que sigui un ésser viu.

·  Clonació no reproductiva: no es genera tot un nou individu, sinó que es fa servir per recrear teixits i òrgans.

 

ENZIMS DE RESTRICCIÓ, CLONATGE I SINTESI HETEROLOGA:

Transgènics:

En una seqüència d’ADN els bacteriòfags poden tallar l’ADN per els palíndroms que són: seqüències de lletres que és llegeixen igual independentment del sentit.

·  Diana de restricció: Seqüència específica de l'ADN (són tallades per enzims de restricció). Totes les dianes són palíndroms.

·    Enzims de restricció: Proteïnes que detecten l'ADN i tallen palíndroms.

 

-Els bacteris estan formats per un Plasmidi principals i plasmidis secundaris (que amb aquests segons se’ls poden passar amb altres bacteris= transformació).

·   Plasmidi: cromosomes circulars dels bacteris.

 

SÍNTESI HETEROLOGA:

En aquest procés el que és fa es tallar i enganxar ADN. S’ha de buscar un bacteri, mirar la seva seqüència i que concordi amb la mateixa seqüència que la del humà i tallar la humana per enganxar-la amb e bacteri. D’aquí surt el Plasmidi recombinant: plasmidi mig bacteri, mig gen humà. Aquest bacteri començarà a produir el que se li hagi injectat com per exemple la insulina humana i quan n’hi hagi prou es trencarà el bacteri I es purificarà la insulina per ser injectada a la persona.

 

· Gel electroforesi: gel que s'utilitza per veure les mides dels fragments que posis (ex: dianes de restricció).

Transgènics: Insertar un gen per millorar la capacitat d’alguna espècie perquè adquireixi noves capacitats. (gens de diferents especies)

Teràpia gènica: Gens de la mateixa espècie per curar una malaltia genètica.

 

ESQUEMA GENERAL INGENIERIA GENÈTICA:

Dogma central biòloga molecular:

ADN---(Transcripció)---ARN---(Traducció)---PROT

 

Desdiferenciació----cèl·lula mare

                           Clonació---- reproductiva

                                      ---- terapèutica

Enginyeria genètica-----síntesi heteròloga

                         ------transgènics

                         ------teràpia genètica