Projecte: Geodinàmica 2

En aquesta tercera part del projecte hem hagut d'introduir tots els animals que vem rebre el primer dia i el segon i com seria la seva evolució. Hem dividit la cartolina en 20 parts, ja que el màxim de milions d'anys que tenen els nostres fòssils és de 19, i hem fet una representació de com han anat evolucionant les especies que ens han proporcionat al principi del projecte segons les seves característiques i semblances. Més tard, hem anat rebent mes imatges d'animals amb característiques semblants als que teníem anteriorment, però sense edat, per tant, fixant-nos be en les seves característiques els hem col·locat, per acabar se'ns ha entregat imatges d'animals molt diferents als de tot el pòster i hem hagut de decidir on estaven col·locats o si s'extingien, també se'ns ha entregat el ADN d'uns quants animals del pòster. Quan hem acabat tot el pòster l'hem posat en comú per crear entre tots una evolució semblant i coerent.

Projecte: Geodinàmica 1

Avui, en el tercer dia del projecte, hem rebut més imatges de més animals, en aquest cas, fòssils, que estan relacionats amb els animals que tenim però amb un nombre de milions d'anys d'antiguitat. Els hem classificat segons les seves diferencies.

Geodinàmica, períodes geològics i evolució humana

En aquest darrer trimestre fem l'evolució, al començament de classe se'ns ha donat una fitxa on hem observat unes especies d'ocells i un parell de fletxes que indicaven una illa on habitaven, i ens han formulat unes preguntes al respecte de la imatge.

Seguidament ens han repartit unes imatges amb animals diferents i els hem hagut de classificar en regnes, classes, ordres, families, gèneres i per últim espècies. Desprès de la nostra propsta en grups de dos s'ha posat en comú amb tota la classe i s'ha adjudicat una possible taxonomia del caminalcules (els animals) comuna que pot anar variant al llarg del projecte.

Taxonomia : 

Projecte: Debat

Al finalitzar aquest projecte el professor ens ha proposat el següent dilema: En uns camps de Vilanova del Vallès es vol plantar un camp de blat de moro transgènic amb el factor de coagulació 4 substituint el conreu de la mongeta del falset amb les condicions de que la teva família viu del conreu de la mongeta i que el suposat fàrmac serà car.

 

S'ha debatut a classe i un cop triades les paraules claus hem hagut d'exposar els nostres arguments en contra o a favor de la plantació d'aquest transgènic. Personalment trobo que finalitzar un treball amb aquest tipus de dilemes és una manera de veure si sabem aplicar, a nivell teòric, tot el que hem après i tambe ens ajuda a argumentat i desenvolupar les nostres opinions.

 

Projecte: Comunicació oral, disseny de l'experiment, construcció dels transgènics i simulació dels resultats.

Comunicació oral.

Els resultats de cada gen, han sigut exposats per cada grup i en comú hem decidit quin era el gen més relacionat amb la neurodegeneració (SNF 4).

Disseny de l'experiment.

Al acabar les exposicions i un cop triat el gen candidat, hem realitzat el treball on expliquem tot el procés realitzat anteriorment amb les dades del gen SNF 4 i ideant un experiment hipotètic en el qual introduïm la proteïna MT3 (gen homòleg) dins de tres ratolins, per veure quina reacció causa dins d'ells També hem hagut d'idear de quina manera podríem fer el seguiment de la salut mental del ratolí. 

Disseny dels transgènics i simulació dels resultats.

En el nostre experiment hem dissenyat tres transgènics de ratolí diferents on en un hem sobreexpressat la proteïna MT3, en l'altre l'hem inhibit i l'últim l'hem  deixat en el seu estat normal. Sabent qu MT3 tenia relació amb la neurodegeneració hem dissenyat un gràfic seguint el percentatge de l'activitat neuronal (en la memòria) dels tres ratolins transgènics al llarg de la seva vida. Hem observat que el que contenia una sobre expressió del gen SNF 4, ha tingut una vida molt mes reduïda que els dos altres. 

  

Projecte: Anàlisi in silico

Un cop hem analitzat les quatre fotografies dels pacients sen's ha adjudicat un gen. Hem hagut d'explicar si el gen que tenim, té a veure amb la neurodegenració, es a dir, amb el Parkingson o bé l'Alzeimer etc. I també dir si el gen l'expressa alguna d'aquestes malaltis o la inhibeix.Bé doncs quan hem tingut el nostre gen (en el nostre cas UTB 6) hem buscat la seva possible pauta de lectura.

Un cop triada hem hagut de trobar la seva proteïna homologa en el tipus de ratolí mus musculus. 

A partir d'aquí hem hagut de buscar un gen homòleg en ratolí per observar les seves funcions i les hem hagut d'interpretar, per veure si té alguna relació amb la neurodegenració, en el nostre cas, el nostre gen no dona cap indici de neurodegenració, més be té relació amb la secreció d'insulina, per tant l'hem descartat com a gen candidat.

Projecte: Enginyeria genètica, gens candidats

En acabar l'Examen el professor en ha plantejar una altra activitat. Hem rebut quatre fitxes de quatre pacients clínicament morts, amb una sèrie de característiques per cada pacient i diferents gens els quals s'expressaven més o menys segons el pacient. La mort de tots els pacients havia sigut causada per alguna malaltia neurodegenerativa. El nostre objectiu ha sigut identificar quin dels gens era el causant de aquestes malalties o quins les frenaven.